TEMPLE "ÈGARA"

DE LA R.·.L.·. LA FRATERNITAT DEL VALLÈS
A L'OR.·. DE TERRASSA (VALLÈS OCCIDENTAL)


TEMPLE "ÈGARA"

Ègara (Municipium Flavium Egara) fou una ciutat romana situada a prop del que avui és el conjunt monumental de les Esglésies de Sant Pere i del torrent de Vallparadís, que travessa la ciutat de Terrassa, de nord a sud. En el recinte de les Esglésies es troben algunes de les restes d’aquell municipi romà, l’emplaçament exacte del qual és encara una incògnita. També s’hi han trobat restes ibèriques que permeten suposar que són l’origen del poblament més antic d'aquest indret, situat en un lloc molt estratègic i fàcil de defensar, dominant el torrent de Vallparadís.En una làpida de marbre de l’Església de Santa Maria es troba escrit per primera vegada el nom del municipi romà d'Ègara. En el recinte es troben també alguns capitells, columnes i sepulcres, i s’ha trobat una necròpolis propera a aquesta zona. Tot això planteja una ubicació del municipi en aquest indret.
Al terme actual de Terrassa es coneixen nombroses viles romanes agrícoles, entre les quals destaquen L'Aiguacuit, Ca'n Jofresa i Ca'n Bosch de Bagea.


Qui som? Lògia Maçònica.

La Fraternitat del Vallès, és una Lògia Maçònica constituïda lliurement, que treballa als auspicis de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola dins del Districte de la Gran Lògia Catalana Balear, estructurant-se entre elles d’una forma federal.

La formem maçons; homes i dones lliures i de bons costums, sense cap més condició que no sigui el respecte i el compromís pel millorament moral i material de la humanitat. Fem nostra la divisa de LLIBERTAT, IGUALTAT i FRATERNITAT, eixos bàsics per poder aconseguir aquestes fites.

LLIBERTAT en nosaltres i pels altres. Un dels nostres principis fonamentals és la tolerància mútua, el respecte als altres, a un mateix, i l'absoluta llibertat de consciència.

IGUALTAT amb tots els éssers humans, sense distinció de la seva condició social, sexe, raça o creences.

FRATERNITAT per damunt de tot, com a base primordial de tota relació humana per poder desenvolupar els nostres treballs i aconseguir-ne els objectius.

Treballem en el Ritu Escocès Antic i Acceptat, dins de la Maçoneria Liberal.

En els nostres treballs no es parla de cap religió ni de cap política en particular, només -això si- del millorament personal i de la societat, emprant els mètodes maçònics d'iniciació i simbolisme per a la recerca de la veritat i la construcció del nostre espai personal a traves de la virtut.

La nostra activitat vinculada a una esclarida permanent, -ja que la maçoneria no es cap dogma ideològic- es desenvolupa en un mètode:

No fem proselitisme, per això qui voluntàriament estigui interessat a rebre informació més personalitzada o a formar part de la nostra associació, pot contactar amb nosaltres a traves del nostre email:


Maçonería


La Maçoneria és una institució essencialment filantròpica, filosòfica i progressista, que té com a objectiu la recerca de la veritat, l’estudi de l’ètica i la pràctica de la solidaritat.

La Maçoneria considera que les condicions metafísiques i religioses, són del domini exclusiu en l'apreciació de cadascú, rebutjant alhora qualsevol afirmació dogmàtica.

La Maçoneria es proposa estendre a tota la humanitat, els llaços fraternals que uneixen als maçons de tot el món. Per això recomana a tots llurs membres, propagar els seus ideals amb l’exemple, la paraula i els escrits, junt amb la necessària discreció dels afers interns. Considera el treball com un dels deures essencials de l’ésser humà. Honora tant el treball manual com l’intel·lectual.





La Maçoneria té signes i emblemes d’un fort significat simbòlic, que només poden ser revelats per la Iniciació.

Aquests signes presideixen, en les formes determinades pels Ritus, els treballs dels maçons que els permet reconèixer-se i ajudar-se arreu del món.

La Maçoneria no imposa cap interpretació dogmàtica d’aquests símbols.

La sobirania en Maçoneria s’exerceix per sufragi universal.

La Maçoneria ha lluitat sempre contra tota mena d'intoleràncies. Ho ha fet doncs també contra les religions quan aquestes ho han estat i seguirà fent-ho en la mesura en què continuïn essent-ho. Només en aquest aspecte, és sosté l’enfrontament amb qualsevol religió, secta, partit, ideologia o grup que es sustenti en la intolerància o afavoreixi o estimuli la seva pràctica. Dins la maçoneria hi ha ministres de moltes religions, per tant no és anticlerical.





En Maçoneria el fet que el llibre de la Bíblia presideixi la majoria dels temples maçònics, obeeix al seu simbolisme relacionat amb la saviesa tradicional, que no pas en la religió, que respecta i accepta en totes les seves manifestacions, però que no les adopta com a pròpies. La Maçoneria invoca al Gran Arquitecte de l’Univers com a principi bàsic però sense posar-hi nom. La seva interpretació és personal com correspon a persones lliurepensadores que tenen la mateixa dignitat i respecte entre nosaltres.

La Maçoneria no guarda cap secret. Ens reunim a la recerca de la Veritat. (“La teva veritat? No, la Veritat, i vine amb mi a cecar-la. La teva, guarda-te-la.” Antonio Machado).





La Maçoneria no accepta fanàtics, integristes, racistes, xenòfobs ni intolerants de cap mena. El criteri de selecció que empra és estricte, però no es contempla ni el poder econòmic ni el prestigi de l’aspirant. Només cal acceptar i desitjar créixer en els valors humanistes que la Maçoneria defensa i sosté.

La Maçoneria és també esotèrica en el sentit que té coneixements reservats als iniciats. Esotèrica i misteriosa com pot ser una equació per a qui no sap matemàtiques, o un mapa per a qui no ha aprofundit en els sistemes geogràfics. En aquest sentit i només en aquest, la Maçoneria és esotèrica.

La Maçoneria ha tingut i té grans personatges (presidents de governs, filòsofs, científics, ideòlegs, humanistes, astronautes, inventors, artistes en tots els camps, polítics....), importants a tot el món. No han estat però, en contra del que pensa molta gent, dominadors de la societat a l’ombra de la Maçoneria. Tot al contrari; la Maçoneria col·laborà i està col·laborant en crear un àmbit per ajudar-los a desenvolupar els seus ideals.

La Maçoneria és ritualista en la mesura que és cerimonial, com ho és -per exemple- l’obertura d’uns Jocs Olímpics, el lliurament de diplomes universitaris, el jurament de bandera, un judici o una missa. Els nostres rituals són tan antics com molts d’ells i expressen unes tradicions que ens recorden un passat que ens és entranyable.





La Maçoneria practica la solidaritat, com és d'esperar d'una institució que predica la Fraternitat, encara que es detecta amb facilitat a l’individu que s’acosta a nosaltres amb finalitats lucratives i de profit material.
En els nostres Tallers -o Temples- hi ha germans a l’atur i amb necessitats econòmiques en la mateixa proporció que en la resta de la Societat.

La Maçoneria prepara per a cadascun dels seus membres un camí personalitzat a fi d’aconseguir el mestratge d’un mateix. No s’admeten menors d’edat en les Lògies. La Lògia no sotmet als seus membres a cap tipus de direcció espiritual o ideològica, per tant la Maçoneria no es cap secta, tot al contrari, combat aferrissadament qualsevol tirania personal i ideològica.

La Maçoneria a sofert al llarg de la seva història, innombrables persecucions per part dels diferents totalitarismes polítics i religiosos, precisament per ésser contraris a aquests ideals. Afortunadament avui en dia a tot el món la Maçoneria és reconeguda molt positivament. Hi ha però llocs en què encara que legalment reconeguda -com a l’Estat Espanyol-, la pertinença a la maçoneria pot posar en perill la feina o el prestigi de qui declara públicament la seva condició de maçó. Som un estat amb una democràcia molt jove i fràgil, i això es nota. Per aquest motiu a cap maçó se li prohibeix dir que ho és. El que si està vedat és revelar la pertinença d’altres sense el seu consentiment. Per tant no es pot considerar la Maçoneria com a societat “secreta” sinó com a “discreta”.





Dins de la Maçoneria liberal, és essencial l’aportació de la dona com a Mestra de la seva pròpia arquitectura interior, amb el mateix nivell que l’home. És conegut el paper crucial que la dona va tenir en les antigues societats iniciàtiques. Aquesta Obediència en particular, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, reconeix a la dona com a membre de ple dret, igual que ho ha fet la Maçoneria liberal des de finals del segle XIX.




Maçons

Poden ésser Maçons, totes les persones -homes i dones- lliures, de bons costums i reputació, de qualsevol tendència política i religiosa, exceptuant totalitarismes, absolutismes i fonamentalismes, així com totes les actuacions i vinculacions que derivin a una vulneració dels Drets Humans.

Els Maçons es dirigeixen i es tracten entre ells com a Germans.

Cada Maçó interpretarà la invocació al Gran Arquitecte de l'Univers, segons li dicti la seva consciència, sempre però amb el major respecte a les diferents interpretacions i als Germans que les sustenten.

El deure d’un Maçó, és en tot moment, ajudar, il·lustrar, i protegir al seu Germà i defensar-lo contra qualsevol injustícia.



En les nostres reunions maçòniques tots els Maçons són iguals. No hi ha cap més distinció entre ells que el de la jerarquia imposada per dur a terme les seves funcions i treballs. Tots els càrrecs, fins els més elevats, són elegits per sufragi universal, reelegibles tant sols una vegada i per a un període màxim de sis anys. Nosaltres no reconeixem líders ni mandataris vitalicis.

Els Maçons cerquem resposta a moltes preguntes. Som conscients que hi ha moltes respostes a una sola pregunta i que aquesta resposta la ha de trovar qui realment fa la pregunta. Entre nosaltres no hi ha gurus, ni líders espirituals, ni administradors de la veritat absoluta, per això defugim de preguntar als qui difonen aquest mètode, perquè sabem que deformen i empren les qüestions profundes per fer-ne un guió –que presenten com un dogma- de les seves veritats, que no son La Veritat. Ens reunim per reflexionar i cadascú en treu les seves conclusions.


INICIACIÓ

Iniciació és el terme que designa el principi d’un coneixement o gènere de vida.

La Iniciació és el començament d’un recorregut, una via continua de potenciació de la qualitat humana dels maçons, en el convenciment que el camí de l’ésser humà passa per la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat.

La Iniciació maçònica no requereix cap coneixement específic. Només cal demostrar una mínima disposició per sotmetre's a diverses proves i manifestar la voluntat de seguir el camí traçat.

La Iniciació maçònica pel que fa a la "cerimònia d'iniciació", son els esdeveniments que es desenvolupen en el Temple, pels quals una persona passa de l'estat de profà al de aprenent i germà maçó. El seu sentit és despertar allò espirituals que hi ha en la persona i que fa de l'iniciat un ser conscient. Aquesta consciència és diferent del coneixement intel·lectual del profà; no es tracta de seguir un ensenyament manifest, sinó de propiciar una experiència personal. Aquest procés escapa a les paraules.

La Iniciació obre al neòfit un nou món, en una comunitat iniciàtica en que els objectius transcendents no tenen res a veure amb els del món profà.

Per a ser Iniciat el postulant necessita tenir una aptitud o disposició natural sense la qual tot l’esforç pot ser en va. L’individu ha d'ésser “iniciable”.

L’Iniciat travessa la cortina que separa el profà del sagrat. Passa d’un món a un altre, canvia de nivell i les seves apreciacions i sensibilitats són diferents. Ritus i Símbols actuen de “guies”, indiquen l'orientació del camí.


SIMBOLISME

El Simbolisme és l’estudi, el treball i la interpretació dels símbols.

El Simbolisme és l’estudi, el treball i la interpretació dels símbols.

El Simbolisme constitueix una de les formes de llenguatge més arcaiques del pensament humà.

El Simbolisme avui és més conegut per les aplicacions de caràcter psicològic, antropològic o artístic, que no pas per les filosòfiques, religioses o metafísiques que tenia en les societats tradicionals. És l’art de pensar en imatges.





El Simbolisme maçònic és una forma de saviesa tradicional de tots els temps en què el trobem també en els fonaments de totes les cultures, religions, mitologies i filosofies que s’han anat escalonant al llarg de tota la historia de la humanitat. La maçoneria és el receptacle que aquesta tradició adopta en aquest temps concret.

El Simbolisme pel que fa a la seva relació amb els temes imaginaris, pot ser universal, intemporal o estar arrelat en aquesta imaginació, però el seu sentit pot també ser molt diferent segons les persones i les societats, depenent de la seva situació en un moment donat.

Els Símbols són pels maçons com a senyals col·locades a cada bifurcació del camí; indiquen la direcció i el destí cap a on van, però no és obligatori seguir-ho.

Els Símbols dónen forma als desigs, inciten a certes empreses i modelen un comportament, per això provoquen emocions i unifiquen i identifiquen grups humans.

El Símbol és una imatge sensible emprada per expressar una idea oculta, però analògica, que necessita ser interpretat i per això es requereix una predisposició, ja que està carregat com hem dit, d'efectivitat i dinamisme.

El Símbol és paradigma de l'ésser humà, i possibilita en certa manera que les coses “siguin”. Joia poc valorada pels qui rebutgen tot allò que no respon als postulats d’un racionalisme estricte.

Ritus i Símbols constitueixen el mètode de treball maçònic, mitjançant el qual es cerca la realitat “superior” darrere de la idea aparent.

S’ha definit la Maçoneria com "la ciència de la moral vetllada per al·legories i il·lustrada per Símbols".

Copyright © fraternitatdelvalles.com 2019